Convivència amb les autòctones

Aquest lloc és impressionant. De la entrada de la zona d’acampada a la nostra parcel·la ens hem trobat dos cérvols, una parella de marmotes i un esquirol. El lloc és paradisíac però avui hem tingut una experiència del tot surrealista amb les nostres veïnes de parcel·la.

Quan hem arribat per la tarda, després d’estar fora tot el dia, ens hem banyat davant del nostre petit terreny. Després, per treure’ns el banyador i posar-nos la roba seca ens hem embolicat una tovallola a la cintura i llestos.

Doncs, passada una mitja hora, l’àvia de la família que tenim al costat ha vingut a dir-nos que no ens canviéssim davant dels nens, que ja sabia que a Canadà estava permès però que aquí no.

Primer pensament: Quins nens? El més semblat que hem vist són dues pre-adolescents donant voltes en bicicleta!

Segon pensament: Si ningú ens ha pogut veure res… i encara que haguessin vist algun tros de pell dels que habitualment queden amagats hauria estat durant mil·lèsimes de segon.

Tercer pensament: Aquesta penya està torrada, les criatures disparen pistoles però no poden veure-li el cul a un turista.

Conclusió: almenys al Canadà hi toquen una mica més (tot i que no posaríem la mà al foc).