El riu Moose

Senzillament fantàstic! Calma, esport i desconnexió.

Convivència amb les autòctones

Aquest lloc és impressionant. De la entrada de la zona d’acampada a la nostra parcel·la ens hem trobat dos cérvols, una parella de marmotes i un esquirol. El lloc és paradisíac però avui hem tingut una experiència del tot surrealista amb les nostres veïnes de parcel·la.

Quan hem arribat per la tarda, després d’estar fora tot el dia, ens hem banyat davant del nostre petit terreny. Després, per treure’ns el banyador i posar-nos la roba seca ens hem embolicat una tovallola a la cintura i llestos.

Doncs, passada una mitja hora, l’àvia de la família que tenim al costat ha vingut a dir-nos que no ens canviéssim davant dels nens, que ja sabia que a Canadà estava permès però que aquí no.

Primer pensament: Quins nens? El més semblat que hem vist són dues pre-adolescents donant voltes en bicicleta!

Segon pensament: Si ningú ens ha pogut veure res… i encara que haguessin vist algun tros de pell dels que habitualment queden amagats hauria estat durant mil·lèsimes de segon.

Tercer pensament: Aquesta penya està torrada, les criatures disparen pistoles però no poden veure-li el cul a un turista.

Conclusió: almenys al Canadà hi toquen una mica més (tot i que no posaríem la mà al foc).

Toronto: fira Thai

I dius: “Què hi ha per veure a Toronto, Canadà? El Festival Tailandès a la plaça de la vila.

Ja ens veiem menjant un hotdog canadenc (què vindria a ser el mateix que un dels USA però mejant-se’l a Canadà) al carrer quan una flaira especiada a arribat al nostres nassos. Seguint l’oloreta arribem al City Hall de la ciutat i a la plaça del davant hi ha una fira tailandesa amb menjar tailandès, artesania tailandesa i un escenari on un cantautor tailandès toca la guitarra i mig canta mig recita… en Tailandès. I nosaltres, cap allà.

Hotel o Motel

Ho hem aconseguit. Hem anat a petar a un motel de carretera de lo més cutre del país. Només entrar ja hem identificat la finestra del darrera. Sí, sí, la del lavabo, per escapar-nos dels dolents quan arribin tirant la porta a terra!! Quin “puesto”!

Decepció a les Cascades del Niàgara

D’acord que les cascades són espectaculars i que el Jim (el guia i conductor de l’autobús; que autèntic que era el tio!) s’ha esforçat per explicar-nos-ho tot molt bé, però els voltants fan força peneta. Hotels, casinos, turistes i cues a tot arreu. Per fer el mini-tour en els vaixells que et porten gairebé sota les cascades hem fet una cua borreguil d’una horeta. Això sí, amb el preu del tiquet entrava una capelina blava. Ole, ole!

I és que si vas a veure un espectacle natural, l’estat de l’entorn hi fa. Les comparacions són odioses però res a veure amb Iguazú (malgrat que l’indret també estigui massificat en determinades èpoques de l’any).

El sistema digestiu necessita temps

Hot dogs, Hamburgers, Patates fregides, “bollos” amb mantega, més mantega… PAM! L’estómac t’esclata de cop i volta i no entens ben bé perquè… “si estem menjant poquet”

Poquet, sí. Però acumulant totes les calories que un ós de les cavernes acumula en un estiu, en un sol dia! Així estan! En la vida havíem vist tanta gent grassa junta! Quanta obesitat, de debò! I tothom menja pel carrer de tot i a tota hora.Per flipar!

Però la necessitat de protector gàstric et fa trobar alternatives i acabes descobrint que Harlem també té “colmados”; on per quatre duros compres un enciam, tomàquets i amb una mica de gall d’indi et montes uns entrepans que t’alimentaran i t’allunyaran de la XXL i les úlceres estomacals.

De tot se n’aprèn.

Homenatge pòstum

Els trajectes necessiten temps

Els trajectes necessiten temps. Mires el mapa amb visió “eixamplista” i dius: “mira, baixem del metro aquí i anem xino-xano fins aquí per veure tota la zona…” i de sobte t’adones que portes un quart d’hora, has fet dues travessies i encara te’n queden sis per arribar al teu destí! És enorme però és genial!

La 5a avinguda necessita temps

<!– @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>Les botigues de la 5a Avinguda necessiten temps. És com un safari pel capitalisme més desmesurat; botigues per a rics per on els pobres passen quedant-se amb la boca oberta (que és l’únic que et quedes quan surts de la botiga). Això sí, és divertidíssim!

New York city, center of the Univers

L’arribada a NY va ser més estressant que una altra cosa. Primer t’adones que l’hotel és en ple Harlem (barri desaconsellat a totes les guies) i després surts del metro en una Times Square en obres!! No saps per on tirar, tot t’atabala i et sembla igual. Un carrer rere l’altre.

Però Nova York necessita temps. Has d’anar-la descobrint poc a poc.